Tornar a l’escola

Després d’un llarg període de vacances d’estiu en família, en uns dies toca reprendre la tornada a l’escola dels més petits. Toca preparar els uniformes, els llibres, els materials escolars, … Però més enllà de l’estrès logístic dels pares és possible que alguns nens comencin a experimentar certs signes d’ansietat o altres senyals d’alarma com nerviosisme, por o negativitat al pensar en tornar a l’escola. Fins i tot els primers dies poden arribar a produir-se plors i rebequeries per no voler anar a l’escola i voler quedar-se a casa. Quan observem certs signes d’ansietat, podem trobar-nos davant un trastorn d’ansietat per separació.

Què és l’ansietat per separació?

És la por o l’ansietat excessiva a la separació de la llar o d’aquelles persones per les quals el nen està vinculat o sent afecció. Aquest tipus d’ansietat sol donar-se quan succeeixen certes situacions, com ara:

• Un malestar excessiu i recurrent quan es preveu o es viu una separació de la llar o de les figures de major inclinació (pare, mare, avis,).
• Resistència o rebuig persistent a sortir lluny de casa, a l’escola, a la feina o a un altre lloc per por a la separació.
• Queixes repetides de símptomes físics (per exemple, mal de cap, mal d’estómac, nàusees,) quan es produeix o es preveu la separació de les figures de major inclinació.

La por, l’ansietat pot durar fins a quatre setmanes en nens i adolescents. Pot arribar fins i tot arribar a causar malestar i afectar en el dia a dia dels nens que la pateixen.

Els nens amb trastorn d’ansietat per separació mostren dificultats a l’hora d’estar en una habitació sols i poden manifestar comportaments de aferrament, situant-se molt a prop de el pare o la mare per tota la casa, requerir que algú estigui amb ells quan van a altres habitacions o negar-se a anar a dormir sense que estigui a prop una figura de major inclinació.

Però el trastorn d’ansietat per separació no és una cosa que afecta només als més petits. Les persones amb trastorn d’ansietat per separació, sovint limiten les seves activitats independents lluny de la llar o de les persones per les que senten afecció. Per exemple, els nens eviten anar a l’escola, no els agrada anar de colònies, tenen dificultat per dormir sols, els adolescents no van a l’institut, els adults no abandonen el domicili familiar, no viatgen i no treballen fora de casa.

Recomanacions per als comiats en el col·legi

És molt dur quan un nen amb trastorn d’ansietat per separació pateix i s’angoixa per estar lluny dels seus pares. A més de que pot generar també molta ansietat, frustració i preocupació en els pares. Per exemple, per practicar, es pot provar el següent:

• Fes que els comiats siguin ràpids: Deixar al teu fill a l’escola i acomiadar-se no és fàcil. Intenta mostrar calmat i mostra sempre una actitud positiva quan us acomiadeu. Deixa estar els comiats, si ho fas, també es perllonga la transició i per tant l’ansietat.

• Parla del que fareu junts més tard: Una de les raons per les quals els nens es posen nerviosos quan se separen és la por a no tornar als seus pares. Parlar dels plans que fareu junts quan ho tornis a buscar ajuda a alleujar aquesta por. Per exemple, se li pot dir “Quan surtis de l’escola, et vindré a buscar, anirem al parc i jugarem junts en els gronxadors”.

• Practicar els comiats: Prova a deixar al teu fill amb un amic o familiar de confiança mentre fas un encàrrec ràpid. D’aquesta manera treballaràs la desafecció i li permetràs acostumar-se poc a poc a estar sense tu.

Igualment, quan apareix un trastorn d’ansietat per separació, sempre recomanem acudir en primer lloc a un terapeuta, exposar el cas i deixar-se recomanar per les tècniques de treball i els consells que ens pot donar. Recorda que sempre pots demanar cita amb el nostre equip de professionals. Mira tots els nostres serveis.