TEA
Trastorns de l’Espectre Autista (Autisme i Asperger)
El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn neurobiològic que afecta a aproximadament 1 de cada 100 nens i nenes nascuts a Espanya.
El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn neurobiològic que afecta a aproximadament 1 de cada 100 nens i nenes nascuts a Espanya.
Encara que no hi hagi estudis actuals sobre la seva incidència, en els últims anys han augmentat els casos diagnosticats i tractats gràcies a la millor formació sobre el trastorn i la millora dels instruments de detecció. Aquest és un fet positiu ja que poder detectar i intervenir en edats primerenques sobre el trastorn millora la qualitat de vida, tant del nen o nena com del seu entorn.
S’ha de tenir en compte que es tracta d’un trastorn amb un ampli espectre i que la variabilitat dels símptomes i la intensitat d’aquests varia segons el tipus d’afectació.
Les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista en general tenen dificultats amb les relacions socials, mantenint la relació amb els altres de manera excessivament enganxada, sense saber exactament com relacionar-se; o al contrari, presentant comportament d’aïllament social.
Així mateix, també mostren algunes peculiaritats en les habilitats relacionades tant amb la comunicació verbal com amb la no verbal, passant de l’absència de llenguatge oral a la presència d’una comunicació poc fluïda i poc funcional. A més, les seves capacitats per imaginar i entendre les emociones i intencions dels altres són limitades o nul·les, cosa que dificulta que es desenvolupin adequadament en un entorn social.
A més, tendeixen a presentar un repertori limitat d’interessos i conductes, solen tenir comportaments repetitius i tenen dificultats per afrontar els canvis del seu entorn, encara que aquests siguin mínims.
Malgrat estem parlant que és un trastorn que els acompanya durant tota la seva vida, hi ha diferents tractaments que permeten millorar la seva qualitat de vida i la del seu entorn, tot i que no hi ha un consens sobre un tractament estàndard.
Quan abans es comenci amb un tractament adequat al nen o nena i al seu entorn, majors seran les probabilitats de tenir més efectes positius sobre els símptomes i les aptituds. Els tractaments inclouen teràpies de comportament i de comunicació, de desenvolupament d’habilitats i/o farmacològics per controlar alguns símptomes en el cas que sigui necessari.
Un aspecte fonamental és el del desenvolupament d’habilitats comunicatives i socials i a Kinderapia ho treballem de forma individual i també grupal, amb un grup reduït de nens i nenes de característiques semblants per treballar aquestes habilitats d’una forma més completa.